Foc - Ebri Knight

Des de les mines tristes a ciutats de carbó

Ens han cremat els llibres i ens han clavat la por

Hem caminat pels segles, hem navegat pels anys

Amb sorra a les sabates i amb pedres a les mans

Hem fet caure nissagues, hem escalfat l’hivern

I amb torxes i fogueres hem fet glaçar l’infern

Vam prendre la Bastilla amb els nostres ferits

Xiulant les guillotines als carrers de París

Els pobles s’aixequen, els barris desperten

I a cops de mitjanit fan sortir el sol

Sents clara la crida, et cou la ferida

La teva vida és en joc.

Pren aire i crida: foc!

El pa que no teníem el vam prendre dels rics

Vam prendre Barcelona l’estiu del trenta-sis

I dels crits de la selva als xiscles de l’oblit

Totes les veus gemeguen;

ha començat la nit

Ens van sembrar misèries, ens van sembrar terrors

I ara enmig de les cendres veuran com creixen flors

El nostre món desperta, desperta el nostre món

I entre reixes que cauen, el seu pitjor malson

Els pobles s’aixequen, els barris desperten

I a cops de mitjanit fan sortir el sol

Sents clara la crida, et cou la ferida

La teva vida és en joc.

Pren aire i crida: foc!

Creuant deserts, creuant fronteres

Creuant el mar, creuant el mar

Creuant el cel, creuant tempestes

Creuant el mar, creuant el mar

Els pobles s’aixequen, els barris desperten

I a cops de mitjanit fan sortir el sol

Sents clara la crida, et cou la ferida

La teva vida és en joc.

Pren aire i crida: foc!