Conte Medieval - Ebri Knight

Temps era temps hi havia

En uns poblet medieval

Un baró de mala jeia

Que a tothom volia mal

Amb carrossa d’or i plata

Passejava tot superb

Pel seu poble que moria

D’esquifit i famolenc

Xics i grans, mig morts de gana

Li sortien al seu pas

Demanant-li amb ulls plorosos

Que tingués d’ells pietat

Però ell somreia

I burleta, els cridava amb veu de tro:

A pencar, males abelles

Necessito molt més or

Els diumenges a la tarda

Organitzava un gran joc:

«Vilatans, vinga, a la festa

A la festa de la mort

Vull setze joves per banda

Amb espases i garrots

A fer d’escacs a la plaça

I que guanyin els més forts»

Xics i grans mig morts de pena

Li sortien al seu pas

Demanant-li amb ulls plorosos

Que tingués d’ells pietat

Però ell somreia

I burleta els cridava amb veu de tro:

«A jugar, vatua l’olla

Que a mi m’agrada aquest joc!»

Un joglar passà pel poble

Avançada la tardor

Que amb senzilla veu cantava

I així deia la cançó:

«Ai del poble, ai de la vila

Que té un lladre per senyor

Si vol pau que sigui justa

L’haurà de guanyar amb suor»

Xics i grans tots l’escoltaven

Li donaven la raó

Els naixia l’esperança

Van anar a trobar el baró

Però ell somreia i burleta

Els cridava amb veu de tro:

«Us faré tallar una orella

Si escolteu el trobador»

Els vilatans es negaren

A pagar més els tributs

A palau armats anaren

I parlaren sense embuts:

«No et volem per baró nostre

No et volem, vés-te'n d’aquí

Que si et quedes, ai de tu!

A la forca has de morir.»

Xics i grans tots a la una

Li cantaven la cançó:

«Ai, del poble, ai de la vila

Que té un lladre per senyor»

I ell callava i de ràbia

Se li corsecava el cor

Mentre el poble repetia

La cançó del trobador:

«Ai, del poble, ai de la vila

Que té un lladre per senyor

Si vol pau que sigui justa

L’haurà de guanyar amb suor»