Corrandes D´Exili - Sílvia Pérez Cruz

Una nit de lluna plena

Tramuntàrem la carena

Lentament, sense dir res…

Si la lluna feia el ple

També el féu la nostra pena

L’estimada m’acompanya

De pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

Que han trobat a la muntanya)

Perquè ens perdoni la guerra

Que l’ensagna, que l’esguerra

Abans de passar la ratlla

M’ajec i beso la terra

I l’acarona amb l’espatlla

A Catalunya deixí

El dia de ma partida

Mitja vida condormida;

L’altra meitat vingué amb mi

Per no deixar-me sens vida

Avui en terres de França

I demà més lluny potser

No em moriré d’enyorança

Ans d’enyorança viuré

En ma terra del Vallès

Tres turons fan una serra

Quatre pins un bosc espès

Cinc quarteres massa terra

«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala

L’ermita dalt del pujol;

I a la plana un tenderol

Que batega com una ala

Una esperança desfeta

Una recança infinita

I una pàtria tan petita

Que la somio completa