Campanades a Morts - Lluís Llach

Campanades a morts

Fan un crit per la guerra

Dels tres fills que han perdut

Les tres campanes negres

I el poble es recull

Quan el lament s’acosta

Ja són tres penes més

Que hem de dur a la memòria

Campanades a morts

Per les tres boques closes

Ai d’aquell trobador

Que oblidés les tres notes!

Qui ha tallat tot l’alè

D’aquests cossos tan joves

Sense cap més tresor

Que la raó dels que ploren?

Assassins de raons, de vides

Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies

I que en la mort us persegueixin les nostres memòries

Campanades a morts

Fan un crit per la guerra

Dels tres fills que han perdut

Les tres campanes negres

II

Obriu-me el ventre

Pel seu repòs

Dels meus jardins

Porteu les millors flors

Per aquests homes

Caveu-me fons

I en el meu cos

Hi graveu el seu nom

Que cap oratge

Desvetllí el son

D’aquells que han mort

Sense tenir el cap cot

III

Disset anys només

I tu tan vell;

Gelós de la llum dels seus ulls

Has volgut tancar ses parpelles

Però no podràs, que tots guardem aquesta llum

I els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres

Disset anys només

I tu tan vell;

Envejós de tan jove bellesa

Has volgut esquinçar els seus membres

Però no podràs, que del seu cos tenim record

I cada nit aprendrem a estimar-lo

Disset anys només

I tu tan vell;

Impotent per l’amor que ell tenia

Li has donat la mort per companya

Però no podràs, que per allò que ell va estimar

El nostres cos sempre estarà en primavera

Disset anys només

I tu tan vell;

Envejós de tan jove bellesa

Has volgut esquinçar els seus membres

Però no podràs, que tots guardem aquesta llum

I els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres

IV

La misèria esdevingué poeta

I escrigué en els camps

En forma de trinxeres

I els homes anaren cap a elles

Cadascú fou un mot

Del victoriós poema