Esbarzers - La Gossa Sorda

L’olor a podrit de València em posa calent

Expulsat per l’arc de l’estació de tren

Sóc l'últim passatger a l’andana dels teus ulls

L'última «xusta» banyada, rosella xafigada

Qui collons ha apagat la llum?

Carn de rodalia i AP7

Set voltes per setmana m’enamore del teu peu esquerre i veig

Com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig

L’aguante i el tire cap amunt, ouyeah!

A la punta de la llengua tenia un tros de Venus

Que m’ixia de la boca cada volta que l’obria

Quan isc a buscar l’alegria

No sé perquè acabe sempre en el teu carrer

Allí es sent una melodia…

Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers

«Incar-me» un garrot i volar, descivilitzar-me

Aprendre a estimar les tares, les turbulències

Cuidar als amics com em cuiden ells a mi

Contar-nos les misèries amb formatge pa i vi

Esnifar la vida amb «turulo» compartit

Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits

Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues

Raconets ocults, cicatrius i tatuatges

Soltaves poesia en totes les mirades

Jo tenia les entranyes plenes de deixalles

I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus

Que m’eixia de la boca cada volta que l’obria

Quan isc a buscar l’alegria

No sé perquè acabe sempre en el teu carrer

M’acoste allí quan mor el dia

I tu sempre m’arreplegues l'ànima dels peus